martes, 4 de enero de 2011

Algunes peces gràfiques representatives del Surrealisme

Les peces gràfiques del surrealisme parteixen d’un imaginari propi on s’hi troben: 
  • Formes abstractes o figuratives simbòliques que intenten plasmar les imatges de la realitat més profunda de l'ésser humà, el subconscient i el món dels somnis.
  • Animació de l'inanimat.
  • Aïllament de fragments anatòmics.
  • Elements incongruents.
  • Metamorfosi..
  • Màquines fantàstiques.
  • Relacions entre nus i maquinària.
  • Evocació del caos.
  • Representació d'autòmats i de perspectives buides.
  • Realitats oníriques.
  • Universos figuratius propis.
 Algunes de les peces gràfiques representatives del moviment artístic són:


“Carnaval de l’Arlequí” de Joan Miro (1924)
Pintor català i un dels màxims exponents del Surrealisme Abstracte. Aquesta obra és una de les seves aportacions claus dins el moviment. Com s’observa, utilitza colors purs i tintes planes per a crear figures simples però d’acabat minuciós.  Es signes abstractes que la conformen són extrets de l’irracional, deixen de banda la intenció de voler representar una idea, per a centrar-se en el que per si sols signifiquen.

El Surrealisme: Definició i característiques principals


El Surrealisme, a diferència d’anteriors corrents artístiques, concreta les seves característiques i intencions per escrit en una sèrie de documents que s’inicien amb Primer Manifest del surrealisme (1924) escrit per André Breton, poeta i crític francès. Aquest s’erigeix com el document capital del moviment, seguit pel Segon Manifest del Surrealisme (1930) i posteriorment, els Prolegòmens a un tercer Manifest (1942).

Segons indica el primer d’aquests manifest, la definicions més adients atribuïdes al moviment són les següents:

“[...] SURREALISME: substantiu, masculí. Automatisme psíquic pur per mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altre manera, el funcionament real del pensament. Es un dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a qualsevol preocupació estètica o moral.

ENCICLOPÈDIA: Filosofia. El surrealisme es basa en la creença de la realitat superior de certes formes d’associació absoltes fins la aparició del mateix, i en el lliure exercici del pensament. Tendeix a destruir definitivament tots els restants mecanismes psíquics, i a substituir-los en la resolució dels principals problemes de la vida.  [...]”  (Mario De Micheli. "Las Vanguardias Artísticas Del Siglo XX." Alianza Editorial, 1966.)

Las característiques fonamentals del moviment es podrien resumir en: 
  • Fonts d’inspiració basades en el sexe tractat de forma impúdica, l'erotisme, les realitats oníriques, la imaginació, la fantasia, el subconscient, les pulsions amagades, els desitjos inconscients i gran influència de les teories psicoanalistes de Sigmund Freud.
  • Actitud de rebuig envers allò acadèmic, convencional, i a la lògica o a qualsevol tipus de raonament. Pren el caràcter rebel dels dadaistes però n’elimina la part negativa i destructiva pròpia d’aquests. 
Partint d’aquestes premises desenvolupen tècniques i mètodes propis com: 
  • La fotografia, la cinematografia i la fabricació d'objectes (preses del Dadaisme).
  • El Collage i l'acoblament d'objectes incongruents, influència també heretada de dadaistes com Marcel Duchamp.
  • El Frottage, que són dibuixos assolits pel frec de superfícies rugoses contra el paper o el llenç.
  • Tècnica del “Cadàver Exquisit” o la pintura automàtica. Diversos artistes dibuixaven les diferents parts d'una figura o d'un text sense veure el treball de l'anterior, aconseguint imatges interessants i il·lògiques. També utilitzaven altres tècniques com el Grattage o la Decalcomania.
  • Automatisme, que és qualsevol forma d'expressió en la qual la ment no exerceixi cap tipus de control.
  • També es van interessar a més per l'art dels pobles primitius, l'art dels nens i dels dements.
Segons Breton, es consideren artistes del Surrealisme a nivell absolut:  Aragon, Baron, Boiffard, Carrieve, Crevel, Delteil, Desnos, Eluard, Gérard, Limbour, Malkine, Morise; Naville, Noll, Péret, Picon, Soupault, Vitrac i ell mateix.