El Surrealisme, a diferència d’anteriors corrents artístiques, concreta les seves característiques i intencions per escrit en una sèrie de documents que s’inicien amb Primer Manifest del surrealisme (1924) escrit per André Breton, poeta i crític francès. Aquest s’erigeix com el document capital del moviment, seguit pel Segon Manifest del Surrealisme (1930) i posteriorment, els Prolegòmens a un tercer Manifest (1942).
Segons indica el primer d’aquests manifest, la definicions més adients atribuïdes al moviment són les següents:
“[...] SURREALISME: substantiu, masculí. Automatisme psíquic pur per mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altre manera, el funcionament real del pensament. Es un dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a qualsevol preocupació estètica o moral.
ENCICLOPÈDIA: Filosofia. El surrealisme es basa en la creença de la realitat superior de certes formes d’associació absoltes fins la aparició del mateix, i en el lliure exercici del pensament. Tendeix a destruir definitivament tots els restants mecanismes psíquics, i a substituir-los en la resolució dels principals problemes de la vida. [...]” (Mario De Micheli. "Las Vanguardias Artísticas Del Siglo XX." Alianza Editorial, 1966.)
Las característiques fonamentals del moviment es podrien resumir en:
- Fonts d’inspiració basades en el sexe tractat de forma impúdica, l'erotisme, les realitats oníriques, la imaginació, la fantasia, el subconscient, les pulsions amagades, els desitjos inconscients i gran influència de les teories psicoanalistes de Sigmund Freud.
- Actitud de rebuig envers allò acadèmic, convencional, i a la lògica o a qualsevol tipus de raonament. Pren el caràcter rebel dels dadaistes però n’elimina la part negativa i destructiva pròpia d’aquests.
Partint d’aquestes premises desenvolupen tècniques i mètodes propis com:
- La fotografia, la cinematografia i la fabricació d'objectes (preses del Dadaisme).
- El Collage i l'acoblament d'objectes incongruents, influència també heretada de dadaistes com Marcel Duchamp.
- El Frottage, que són dibuixos assolits pel frec de superfícies rugoses contra el paper o el llenç.
- Tècnica del “Cadàver Exquisit” o la pintura automàtica. Diversos artistes dibuixaven les diferents parts d'una figura o d'un text sense veure el treball de l'anterior, aconseguint imatges interessants i il·lògiques. També utilitzaven altres tècniques com el Grattage o la Decalcomania.
- Automatisme, que és qualsevol forma d'expressió en la qual la ment no exerceixi cap tipus de control.
- També es van interessar a més per l'art dels pobles primitius, l'art dels nens i dels dements.
Segons Breton, es consideren artistes del Surrealisme a nivell absolut: Aragon, Baron, Boiffard, Carrieve, Crevel, Delteil, Desnos, Eluard, Gérard, Limbour, Malkine, Morise; Naville, Noll, Péret, Picon, Soupault, Vitrac i ell mateix.
