Salvador Dalí sens dubte va ser un dels artistes que va revolucionar la pintura juntament amb Picasso i Miró durant el segle XX. Representant de l'avantguarda espanyola durant les dècades dels anys 20 i 30, fou un personatge polèmic que va saber explotar la vessant comercial de l’art i de la pintura.
El seu germà Salvador morí abans que ell naixés, i va prendre el seu nom quan va néixer en 1904 al poble de Figueres. Les circumstàncies de la mort del seu germà influiran en la forma en què els seus pares cuidaran d'ell: d’una forma molt protectora que va contribuir a forjar una personalitat egocèntrica i extravagant; però que també va fer que Dalí es veigués a si mateix com el fantasma del germà mort, familiaritzant-se des de petit amb un tema que marcarà tota la seva producció artística: la mort.
Ja des de nen va començar a demostrar grans dots per la pintura. L’any 1917 realitza algunes obres "domèstiques" com per exemple L'Àvia Ana Cosint. Amb 18 anys s'inscriu a l'escola de Belles arts de Madrid, d'on acabaria sent expulsat, i estableix amistat amb altres joves de l'època com Luis Buñuel (que més tard es convertiria en un cineasta espanyol de culte) i Federico García Lorca, també un dels pintors espanyols més reconeguts.
Ja des de nen va començar a demostrar grans dots per la pintura. L’any 1917 realitza algunes obres "domèstiques" com per exemple L'Àvia Ana Cosint. Amb 18 anys s'inscriu a l'escola de Belles arts de Madrid, d'on acabaria sent expulsat, i estableix amistat amb altres joves de l'època com Luis Buñuel (que més tard es convertiria en un cineasta espanyol de culte) i Federico García Lorca, també un dels pintors espanyols més reconeguts.
Després d'un breu pas pel cubisme, de moda en l'època a causa de l'auge de Picasso, Dalí es bolca cap a les noves tendències que per aquest llavors estaven representades pel surrealisme, al que s’uneix definitivament en 1929, a París.
Molts autors coincideixen a l’hora d’assenyalar que Dalí tenia un particular interès per les pràctiques surrealistes molt abans d'unir-se al moviment. En 1922 ja havia llegit La Interpretació dels Somnis, de Freud i, almenys des de 1926, la seva pintura ja tenia incorporats elements que provenien de les seves pròpies experiències oníriques.

