Influències surrealistes en la publicitat

L’art surrealista ha inspirat des dels seus inicis i fins avui dia gran quantitat de peces publicitàries. L’efecte sorpresa que produeixen les imatges surrealistes i el fet d’arribar al subconscient amb les seves metàfores el que va fer que fos un recurs molt adient per la publicitat, amb un clar objectiu persuasiu. 

La publicitat vol captar l’atenció del destinatari de forma ràpida i precisa, cosa que aconsegueix a la perfecció l’estètica surrealista gràcies a les seves imatges amb múltiples recursos visuals. Es per això que té diverses aplicacions en publicitat, ja que es vol fer servir com mitjà per provocar al destinatari i per retenir la informació de la marca mitjançant l’impacte visual de la imatge. 

Sense detectar una font d’inspiració en obres concretes de factura surrealista, trobem anuncis que manifesten les característiques del moviment a l’hora de presentar els seus productes. La majoria fan referència al món surrealista dels somnis adaptant la seva idea a la publicitat i als productes actuals. 

Aquí veiem (per ordre) clars exemples com les gràfiques de Hyundai, la companyia de ciments Cemex, de la companyia aèria Aero República, de la marca de productes de surf i skate Insight.

El surrealisme en la publicitat: Magritte

René Magritte, uns del màxims representants del surrealisme i va ser dels primers ens introduir les seves tècniques i idees en el món publicitari. Cap a 1931 l’artista belga va crear l'agència de publicitat Studio Dongo on va realitzar peces per algunes empreses com la de cigarretes Belga. Degut a la precarietat econòmica de l’època l’agencia va tancar cinc anys després i l’artista es va dedicar per complet al món de l’art. Ha influït des del principi la publicitat amb les seves obres i continua tenint presència avui dia en moltes gràfiques publicitàries. 

L’obra de Magritte La traición de las imágenes ha tingut molta influència en peces gràfiques publicitàries. Diverses marques con el Piponazo o Nike han basat les seves campanyes en el concepte principal de l’artista surrealista on jugava amb la significació de la paraula i la imatge per representar conceptes i realitats:

 Obra original: La traición de las imágenes.

El surrealisme en la publicitat: Dalí

Un altre artista surrealista molt important va ser Dalí, influïnt el món pictòric i les seves aplicacions publicitàries amb una visió naturalista, deformada y peculiar de la realitat i fins i tot del mon dels somnis. Dalí ha fet pintures molt atractives que inciten a parar-se un instant a observar la imatge. Això i el fet que és un artista molt conegut el fan un recurs eficaç per la publicitat.  La seva obra d’inspiració publicitària per excel·lència es La persistència de la memòria, on apareixen els seus famosos rellotges. S’ha fet servir en múltiples peces gràfiques per marques de tot tipus, com ara Pizza Hut, Apple o els restaurants Mirador. 

Mobiliari surrealista

En fer referència a l’extraordinari món d'objectes d'estil surrealista és impossible passar per alt la figura de Peggy Guggenheim, qui va mantenir una estreta vinculació amb el surrealisme i, gràcies a la seva relació amb molts dels artistes del moviment, va adquirir obres significatives directament dels seus creadors al començament de la Segona Guerra Mundial. La seva col·lecció es va presentar per primera vegada en un sensacional espai expositiu dissenyat pel visionari arquitecte Frederick Kiesler al carrer 57 de Nova York a l'octubre de 1942. Aquest museu galeria anomenat "Art of This Century" va ser el cor de l'avantguarda novaiorquesa i la dedicació de Peggy Guggenheim, el seu entusiasme i tenacitat, van jugar un paper destacat en la difusió de l'ideal surrealista a EEUU.

Certament, es van establir un gran cúmul de relacions entre el surrealisme i tots els camps explorats tant pels principals artistes del moviment (René Magritte, Max Ernst, Jean Arp, Joan Miró, Salvador Dalí, Yves Tanguy, Man Ray, Óscar Domínguez, André Masson, Eileen Agar i Isamu Noguchi), com pels dissenyadors més influents associats al moviment, com és el cas de la modista Elsa Schiaparelli, el decorador i dissenyador de mobles Jean-Michel Frank i l’arquitecte Frederick Kiesler.

Alguns dels objectes i entorns més extraordinaris del segle XX, són, sens dubte, el sofà amb forma de llavis “els llavis de Mae West” (1938) i el “Telèfon-Llagosta” (1938) de Dalí, els teatrals vestits “Esquinçament i Esquelet” de la dissenyadora Elsa Schiaparelli (tots dos de 1938) i la “Taula amb potes d'au” de Meret Oppenheim (1939).

Avui en dia trobem un gran nombre de dissenyadors les obres dels quals recorden inevitablement a l'obra més onírica del Salvador Dalí. Un clar exemple d'això, són els mobles surrealistes dels dissenyadors Eduardo i Marcelo Avanzatti. La marca Avanzatti, Surrealism´s Furniture exalta la deformitat i la bellesa d'aquesta, aconseguint mobles amb identitat pròpia. No en va, dos de les peces de mobiliari donen els honors al pintor espanyol en portar el nom de “Dalí” l’una i de “Salvador” l'altra.

 "Telèfon llagosta" (Dalí, 1938)

Sofà  "Llavis de Mae West" (Dali, 1938)

El Surrealisme en l'arquitectura

Repassant una mica l’evolució del surrealisme dins de la història de l’art arribem a una conclusió: aquest moviment estètic no va tenir una manifestació clara dins l`àmbit arquitectònic. Malgrat que en les disciplines pictòriques i literàries som capaços de distingir els autors i les obres més rellevants, ens és impossible fer-ho en l’arquitectura.

Tot i que les edificacions i construccions oníriques apareixen sovint a les composicions pictòriques surrealistes, mai han volgut ser res més que elements dins els quadres sense aplicació a la realitat, i molts cops són deconstruits, descontextualitzats i deformats amb total llibertat, com és característic del moviment surrealista.

Potser és degut a que els artistes surrealistes volien plasmar i explorar el seu món interior i els seus somnis, i l’arquitectura, que requereix de certa funcionalitat, ofereix unes limitacions que les arts plàstiques no tenen.

De totes maneres Dalí va tenir cert interès per l’arquitectura i va dissenyar el pavelló surrealista per la Exposició Universal de Nova York al 1939, batejat com “El somni de Venus”. El pavelló utilitzava línies toves, corbes i referències a l’art antic i primitiu. Contrastava molt amb la resta de pavellons de l’exposició que seguien la corrent “streamlined style”, de línies rectes. Dalí tambè va dissenyar la seva pròpia casa, actual museu, a Port Lligat, a prop de Cadaquès.

Com a curiositat cal destacar una de les obres de Dalí: “El rostre de Mae West com apartament surrealista” que posteriorment va ser construida en un espai real, al Museu Figueres -tambè dissenyat per Dalí- que comentarem a continuació. 

El polifacètic artista tambè va col·laborar en la construcció dels escenaris de diverses obres de teatre.

Tot i això, en l’actualitat existeixen edificis vanguardistes que podríen haver tingut influències dels artístes surrealistes.  Alguns d’ells són: 

"Palau Ideal", Ferdinand Cheval. A Hauterives (França)

Ferdinand Cheval, un carter francès, va invertir 33 anys de la seva vida en construir el seu palau ideal. Es considera un gran exponent de l’art marginal. Va suscitar l’admiració dels surrealistes després de morir el 1924.

La tipografia del surrealisme

Per parlar sobre els canvis que va experimentar la tipografia (millor dit, el sistema d’ús de la tipografia) durant l’època del surrealisme, és millor fer un breu repàs de les seves anteriors utilitzacions i aplicacions.

Des dels seus orígens fins a principis del s.XX, la tipografia en general era el mètode pel qual es podia representar la oralitat de forma escrita. Les seves possibilitats “expressives” més enllà del món verbal no es van descubrir fins que les vanguardies artístiques del s.XX van fixar-se en aquest tema (a més de molts altres). 

Aquesta nova i trencadora mirada que es dóna a la tipografia pel que fa a signes visuals s’inicia a la segona meitat del segle XIX, però no és fins a l’època de les vanguardies que agafa un significat sòlid i concret, tal i com comenta Rubén Fontana en el seu assaig “De signos y siglos. Breve historia conocida con final incierto” (2005).

“Desde la revolución industrial ya no fue suficiente que la tipografía funcionara solo como signo fonético (…) la era requería que estas estructuras se transformaran en formas visuales, y la letra dejó de servir solo para leer”.

Aquests primers indicis de canvi es troben a la segona meitat del segle XIX, on els cartells presenten el que acabarà culminant amb el qüestionament del concepte de “text”.

Durant aquesta època és fàcil comprovar de quina manera la tipografia va agafant protagonisme, fins que en alguns moments arriba a agafar el paper principal. Alguns exemples de l’expressionisme alemany comencen clarament a sacrificar una de les principals característiques de la tipografia fins al moment, la legibilitat, a favor de la composició i les qualitats estètico-formals dels signes tipogràfics.

Un cop arribades les vanguardies, la tipografia s’independitza del lleguatge verbal. Els moviments artístics que tenen lloc al 10 i al 20, investigant “com” es fa l’art, donen a la tipografia una explotació del seu potencial expressiu com un signe que pot ajuntar els termes verbal i visual.

Salvador Dalí: vida i obra

Salvador Dalí sens dubte va ser un dels artistes que va revolucionar la pintura juntament amb Picasso i Miró durant el segle XX. Representant de l'avantguarda espanyola durant les dècades dels anys 20 i 30, fou un personatge polèmic que va saber explotar la vessant comercial de l’art i de la pintura.

El seu germà Salvador morí abans que ell naixés, i va prendre el seu nom quan va néixer en 1904 al poble de Figueres. Les circumstàncies de la mort del seu germà influiran en la forma en què els seus pares cuidaran d'ell: d’una forma molt protectora que va contribuir a forjar una personalitat egocèntrica i extravagant; però que també va fer que Dalí es veigués a si mateix com el fantasma del germà mort, familiaritzant-se des de petit amb un tema que marcarà tota la seva producció artística: la mort.

Ja des de nen va començar a demostrar grans dots per la pintura. L’any 1917 realitza algunes obres "domèstiques" com per exemple L'Àvia Ana Cosint. Amb 18 anys s'inscriu a l'escola de Belles arts de Madrid, d'on acabaria sent expulsat, i estableix amistat amb altres joves de l'època com Luis Buñuel (que més tard es convertiria en un cineasta espanyol de culte) i Federico García Lorca, també un dels pintors espanyols més reconeguts.

Després d'un breu pas pel cubisme, de moda en l'època a causa de l'auge de Picasso, Dalí es bolca cap a les noves tendències que per aquest llavors estaven representades pel surrealisme, al que s’uneix definitivament en 1929, a París.

Molts autors coincideixen a l’hora d’assenyalar que Dalí tenia un particular interès per les pràctiques surrealistes molt abans d'unir-se al moviment. En 1922 ja havia llegit La Interpretació dels Somnis, de Freud i, almenys des de 1926, la seva pintura ja tenia incorporats elements que provenien de les seves pròpies experiències oníriques.

Algunes peces gràfiques representatives del Surrealisme

Les peces gràfiques del surrealisme parteixen d’un imaginari propi on s’hi troben: 

• Formes abstractes o figuratives simbòliques que intenten plasmar les imatges de la realitat més profunda de l'ésser humà, el subconscient i el món dels somnis.

• Animació de l'inanimat.

• Aïllament de fragments anatòmics.

• Elements incongruents.

• Metamorfosi..

• Màquines fantàstiques.

• Relacions entre nus i maquinària.

• Evocació del caos.

• Representació d'autòmats i de perspectives buides.

• Realitats oníriques.

• Universos figuratius propis.

 Algunes de les peces gràfiques representatives del moviment artístic són:

“Carnaval de l’Arlequí” de Joan Miro (1924)

Pintor català i un dels màxims exponents del Surrealisme Abstracte. Aquesta obra és una de les seves aportacions claus dins el moviment. Com s’observa, utilitza colors purs i tintes planes per a crear figures simples però d’acabat minuciós.  Es signes abstractes que la conformen són extrets de l’irracional, deixen de banda la intenció de voler representar una idea, per a centrar-se en el que per si sols signifiquen.

El Surrealisme: Definició i característiques principals

El Surrealisme, a diferència d’anteriors corrents artístiques, concreta les seves característiques i intencions per escrit en una sèrie de documents que s’inicien amb Primer Manifest del surrealisme (1924) escrit per André Breton, poeta i crític francès. Aquest s’erigeix com el document capital del moviment, seguit pel Segon Manifest del Surrealisme (1930) i posteriorment, els Prolegòmens a un tercer Manifest (1942).

Segons indica el primer d’aquests manifest, la definicions més adients atribuïdes al moviment són les següents:

“[...] SURREALISME: substantiu, masculí. Automatisme psíquic pur per mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altre manera, el funcionament real del pensament. Es un dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a qualsevol preocupació estètica o moral.

ENCICLOPÈDIA: Filosofia. El surrealisme es basa en la creença de la realitat superior de certes formes d’associació absoltes fins la aparició del mateix, i en el lliure exercici del pensament. Tendeix a destruir definitivament tots els restants mecanismes psíquics, i a substituir-los en la resolució dels principals problemes de la vida.  [...]”  (Mario De Micheli. "Las Vanguardias Artísticas Del Siglo XX." Alianza Editorial, 1966.)

Las característiques fonamentals del moviment es podrien resumir en: 

• Fonts d’inspiració basades en el sexe tractat de forma impúdica, l'erotisme, les realitats oníriques, la imaginació, la fantasia, el subconscient, les pulsions amagades, els desitjos inconscients i gran influència de les teories psicoanalistes de Sigmund Freud.

• Actitud de rebuig envers allò acadèmic, convencional, i a la lògica o a qualsevol tipus de raonament. Pren el caràcter rebel dels dadaistes però n’elimina la part negativa i destructiva pròpia d’aquests. 

Partint d’aquestes premises desenvolupen tècniques i mètodes propis com: 

• La fotografia, la cinematografia i la fabricació d'objectes (preses del Dadaisme).

• El Collage i l'acoblament d'objectes incongruents, influència també heretada de dadaistes com Marcel Duchamp.

• El Frottage, que són dibuixos assolits pel frec de superfícies rugoses contra el paper o el llenç.

• Tècnica del “Cadàver Exquisit” o la pintura automàtica. Diversos artistes dibuixaven les diferents parts d'una figura o d'un text sense veure el treball de l'anterior, aconseguint imatges interessants i il·lògiques. També utilitzaven altres tècniques com el Grattage o la Decalcomania.

• Automatisme, que és qualsevol forma d'expressió en la qual la ment no exerceixi cap tipus de control.

• També es van interessar a més per l'art dels pobles primitius, l'art dels nens i dels dements.

Segons Breton, es consideren artistes del Surrealisme a nivell absolut:  Aragon, Baron, Boiffard, Carrieve, Crevel, Delteil, Desnos, Eluard, Gérard, Limbour, Malkine, Morise; Naville, Noll, Péret, Picon, Soupault, Vitrac i ell mateix.