jueves, 6 de enero de 2011

Salvador Dalí: vida i obra



Salvador Dalí sens dubte va ser un dels artistes que va revolucionar la pintura juntament amb Picasso i Miró durant el segle XX. Representant de l'avantguarda espanyola durant les dècades dels anys 20 i 30, fou un personatge polèmic que va saber explotar la vessant comercial de l’art i de la pintura.

El seu germà Salvador morí abans que ell naixés, i va prendre el seu nom quan va néixer en 1904 al poble de Figueres. Les circumstàncies de la mort del seu germà influiran en la forma en què els seus pares cuidaran d'ell: d’una forma molt protectora que va contribuir a forjar una personalitat egocèntrica i extravagant; però que també va fer que Dalí es veigués a si mateix com el fantasma del germà mort, familiaritzant-se des de petit amb un tema que marcarà tota la seva producció artística: la mort.

Ja des de nen va començar a demostrar grans dots per la pintura. L’any 1917 realitza algunes obres "domèstiques" com per exemple L'Àvia Ana Cosint. Amb 18 anys s'inscriu a l'escola de Belles arts de Madrid, d'on acabaria sent expulsat, i estableix amistat amb altres joves de l'època com Luis Buñuel (que més tard es convertiria en un cineasta espanyol de culte) i Federico García Lorca, també un dels pintors espanyols més reconeguts.

Després d'un breu pas pel cubisme, de moda en l'època a causa de l'auge de Picasso, Dalí es bolca cap a les noves tendències que per aquest llavors estaven representades pel surrealisme, al que s’uneix definitivament en 1929, a París.




Molts autors coincideixen a l’hora d’assenyalar que Dalí tenia un particular interès per les pràctiques surrealistes molt abans d'unir-se al moviment. En 1922 ja havia llegit La Interpretació dels Somnis, de Freud i, almenys des de 1926, la seva pintura ja tenia incorporats elements que provenien de les seves pròpies experiències oníriques.
La producció de Dalí va ser especialment pròspera durant els anys trenta, mentre es mantenia dins del moviment surrealista. La majoria dels temes que va desenvolupar durant la seva vida, sorgeixen en aquesta època. Així, apareixen els rellotges fosos en La persistència de la memòria de 1931, les figures dobles en L'home invisible de 1929-1933, i els aliments i organismes en putrefacció, com en L'espectre del sex-appeal de 1934. Els elements tous tenien una significació especial per al pintor ja que representaven aquelles coses que podien ser compreses. A aquestes  s’oposaven les coses dures, inassolibles per al coneixement.

Acabada la dècada dels trenta, finalitza també la seva relació amb el seu pare. L'allunyament durarà vint anys, la baralla es va produir quan en una exposició parisenca Dalí va col·locar sóta una cromolitografia la inscripció "de vegades escupo per gust sobre el retrat de la meva mare".

Gairebé al mateix temps el pintor coneix a Gala, qui encara estava casada amb el poeta Paul Eluard. Gala a poc a poc es converteix en la seva companya, model i musa inspiradora, la seva relació amb Dalí durarà fins a 1982 quan mor portant-se amb si el millor del pintor empordanès.

 Dalí i Gala

El 1939 Dalí és oficialment expulsat del moviment surrealista per Bretón i els seus seguidors. Els motius de la seva expulsió semblen determinats per un excessiu recel de la resta dels integrants cap al talent i la popularitat de Dalí que va en augment. En aquesta época Dalí ja comptava amb una gran reputació a Estats Units i a Europa, la premsa de tots dos centres artístics el va rebre amb els braços oberts, amb el seva extravagancia i ironia ocupava una gran quantitat d’espais en les publicacions locals.

La seva expulsió ofical del moviment surrealista motiva una aproximació de Dalí a la tradició pictòrica, però sense abandonar les temàtiques i els procediments del mètode “paranòic-crític”, desenvolupat en la seva etapa anterior. Així, ja instal·lat a Portlligat amb la Gala, comença a treballar la temàtica religiosa i s'interessa pels recents descobriments de la física nuclear. Després de la Segona Guerra Mundial la seva producció s'expandeix a l'escenografia, el disseny de joies i l'holografia. Tanmateix, durant tota la seva vida  col·labora amb el director Luis Buñuel en moltes de les seves pel·lícules com en “Un perro andaluz”, “Minotauro” o “El surrealismo al sevicio de la revolución”.

L’any 1982 el sorprèn la mort de Gala. Els seus últims anys els dedica a la revisió de l'obra de grans mestres com Velázquez i Miquel Àngel. Finalment quan va morir el 1989, ja havia aconseguit vèncer les resistències que es van enfrontar al seu renovador estil.


L'obra de Dalí: alguns dels seus quadres més representatius

 "Paisatge a prop de Figueres" (1910)

 "La dona a la finestara" (1925)
 
 "La mel més dolça que la sang" (1927)"

"El gran masturbador" (1929) 

 "Persistència de la memòria" (1931)

 "El descobriment d'Amèrica per Cristòfor Colom" (1958-1959)

 "Cara de la guerra" (1940)

 "La Madonna de Port Lligat" (1950)

No hay comentarios:

Publicar un comentario