Algunes peces gràfiques representatives del Surrealisme

Les peces gràfiques del surrealisme parteixen d’un imaginari propi on s’hi troben: 

• Formes abstractes o figuratives simbòliques que intenten plasmar les imatges de la realitat més profunda de l'ésser humà, el subconscient i el món dels somnis.

• Animació de l'inanimat.

• Aïllament de fragments anatòmics.

• Elements incongruents.

• Metamorfosi..

• Màquines fantàstiques.

• Relacions entre nus i maquinària.

• Evocació del caos.

• Representació d'autòmats i de perspectives buides.

• Realitats oníriques.

• Universos figuratius propis.

 Algunes de les peces gràfiques representatives del moviment artístic són:

“Carnaval de l’Arlequí” de Joan Miro (1924)

Pintor català i un dels màxims exponents del Surrealisme Abstracte. Aquesta obra és una de les seves aportacions claus dins el moviment. Com s’observa, utilitza colors purs i tintes planes per a crear figures simples però d’acabat minuciós.  Es signes abstractes que la conformen són extrets de l’irracional, deixen de banda la intenció de voler representar una idea, per a centrar-se en el que per si sols signifiquen.

“I and the Village” de Marc Chagall (1911)

Pintat l'any després de  que Chagall arribés a París, aquest quadre evoca les seves memòries del seu poble natiu, prop de Vitebsk. En el poble, els camperols i els animals vivien de costat, en una dependència mútua i això aquí està significat per la línia que va del camperol a vaca, connectant els seus ulls. Les flors que porta el camperol, simbolitzen l’arbre de vida, és la recompensa de la seva societat. Segons el seu folklore, els animals eren també un vincle de la humanitat amb l'univers. A més a més, utilitza les  grans formes circulars de la pintura suggereixen l’òrbita del sol, la lluna i la terra.

  

“L'Ange du foyer ou Le Triomphe du surréalisme” de Max Ernst (1937)

Ernst va arribar a ser un dels principals exponents del Surrealisme utilitzant la tècnica del Frotagge, que com s’explica a l’apartat anterior, consisteix a fregar una mina de plom o llapis sobre un paper que es recolza en un objecte i es deixa així la seva petjada en aquest paper, amb totes les seves irregularitats. Aquest quadre tot i no seguir aquesta tècnica, és un exemple clar de la seva temàtica més representativa: Les imatges sorgides del no res, carregades de misterioses evocacions, de signes de catàstrofe i desolació.

“Divisibilité indéfinie” de Raymond Georges Yves Tanguy (1942)

Aquest quadre representa  els somnis totalment deslligats de tota referència a la realitat. Els horitzons, la sensació d'infinit, la presència d'objectes misteriosos i sense correspondència amb la realitat objectiva es complementen amb les al·lusions a signes sexuals per a crear una obra plena que transmet misteri i angoixa.